dijous, de març 3

Antologies

Ja ho diuen: la notícia no és que un gos mossegui una persona, sinó una persona a un gos. Traslladat a la indústria cultural: que surti una nova antologia de literatura catalana no és notícia, o sí. Fa pocs dies m’ha caigut a les mans "Altres mons de la literatura catalana" (Antologia de narrativa fantàstica i especulativa), de Galàxia Gutenberg.

Aquí es recullen més de vuitanta contes que es consideren de literatura fantàstica (per dir-ho d'alguna manera) i que aplega autors tan diferents com Àngel Guimerà, Pere Calders o Terenci Moix. (També, la Mercè Rodoreda, una antologia sense Rodoreda no és una antologia. ¡Ah! I el Jaume Subirana -els enemics de la retroalimentació bloguera em maleiran.) Tot precedit per un pròleg de l’antòleg, el professor de la UAB Víctor Martínez-Gil. Una delícia perquè no cau en tòpics i no repeteix els conceptes de sempre com un lloro ensinistrat.

Perquè llevat d’algunes antologies (on es repeteixen els mateixos noms i els mateixos contes: Edgar Allan Poe i "El gat negre", per exemple), segons el meu parer els millors reculls eren els que havia publicat Siruela: "Cuentos únicos", de Javier Marías; i "El Vampiro"; editorial que tot sigui dit de passada acaba de treure un llibre sobre el senyor Faust.

dimecres, de març 2

Anguiles

Sempre arribo tard a tot arreu. Tant és així que avui llegeixo a "Oi?" com han al·lucinat amb l'entrevista del Bassas al Montilla. I és veient l’estupefacció per les respostes que em recordo de Bernat Metge. (Tinc una memòria una mica estranya.) I em ve al cap perquè aquest escriptor del segle XV té un sermó humorístic amb uns versos la mar d'actuals, on explica que per triomfar en aquesta vall de llàgrimes un ha de ser el més barrut i malparit possible.

Al cap i a la fi no hi ha res com comprovar que els polítics del segle XXI segueixen al peu de la lletra tot el que diu un irònic sermó de fa la tira d'anys:

Haver no porets valor granda,
si no robats.
Consciència no hajats,
si volets viure.
Treball llunyarets e desfici
del vostre cors.
E girats a tothom lo dors,
qui lleial sia.
E no vullats haver paria
de pobre gent,
si no us donen de llur argent
o us fan fermança.
(…)
A tot hom pagarets de fum,
a qui degats.
E jamés cosa no façats
qui bé us estia.
Si el cor havets plen de falsia,
serets del temps.
Ab l'enemic irets ensems,
e burlarets.
(...)
Siats de natura d'anguila
en quant farets.