dilluns, d’octubre 24

Els ofesos

Fins i tot és divertit llegir les queixes dels col·lectius: "Estem sorpresos de la imatge que la Televisió pública del país dóna de..." Una indignació que demostra que la frase "que parlin de mi, encara que sigui malament", va de baixa. Per contra, "qui no s'ofèn és perquè no vol" guanya adeptes.

Com no podia ser d'una altra manera, el tret de sortida el van donar els pagesos que (amb una barra al·lucinant) es van queixar per una trama sobre els purins a "Ventdelplà". Encara amb aquesta sèrie, els golfistes s'han lamentat de la imatge que es dóna dels camps de golf, perquè (diuen) no són tan poc sostenibles (mira cadascú). Finalment els de de Lleida s'han ofès amb "Lo Cartanyà".

Ara els de Sants creuen "patètica" la visió del barri al "Cor de la ciutat". Una prova fefaent que els veïns de Sants són cecs, perquè Sants és el barri on l'Ajuntament de Barcelona ha invertit menys diners en els darrers cent anys. Carrers per asfaltar, façanes que cauen, rambles decrèpites, un mercat que sembla el Bronx i, per si fos poc, el calaix de formigó.

dimarts, d’octubre 18

Mal de queixal

Depèn dels dies. Normalment coincideix amb els vespres quan estic estirada al sofà i el cap de setmana. Ni ho noto de dilluns a divendres de 9 a 14 i de 15 a 19. A l’hora de dinar de vegades se’m posa un tros de menjar dins del armagedon i llavors és diferent.

I així des de començament de setembre. Una càries al queixal del seny m’està matant. Lentament. Mentre no he anat al dentista, m’he drogat amb de totes les pastilles que he trobat (a les farmàcies, s’entén). I als caps de setmana he optat pel vi blanc i el vodka amb taronja.

I això fins dilluns dia que m’arrencaran el queixal del seny amb càries i passaré ser una dona desdentegada que menja sopetes de verdures i puré de cigrons.

dimecres, d’octubre 5

historiador -a és la persona especialitzada en l'estudi de la història

La pel•lícula "Bad girls" va arribar aquí amb el nom "Cuatro mujeres y un destino". Per la cara i amb la patilla ben alta. De títols doblats seguint raons demencials n’hi ha per donar i per vendre. Tot i que un dels casos més apassionants és actualment a les llibreries. Parlo de "The Historian", d’Elizabeth Kostova.

Un llibre que en català s’ha traduït com "L’historiador" (Edicions 62) i en castellà com "La historiadora" (Umbriel). Els protagonistes del novel·lot són dos historiadors (fins aquí, bé): un pare (mascle, per tant) i una filla (femella, naturalment) i com que en anglès la flexió de gènere és inexistent (per dir-ho ràpidament, perdoneu), "The historian" pot fer referència a un senyor historiador o una senyora historiadora. I per això (crec, eh) que el traductor en català deu haver optat per una opció; i l'altre, per una altra.

La resta de llengües romàniques no es queden enrere i davant del dubte, els francesos han decidit treure el llibre el mes de novembre amb el nom d’"Historian". Els reis de corre-corre-que-no-passa-res són els italians, que han tirat pel dret i hen apostat per un "Il discepolo".