dimecres, de desembre 21

Eiximenis

Llegir per plaer Francesc Eiximenis és l’activitat més estranya que practico. L’altra és aprendre a ballar la jota, per agrair a l’editorial Barcino que hagin publicat "Mestres i sermons", un recull de textos d’Eiximenis justament anotats i amb uns pròlegs magnífics (sóc poc crítica, ho sé).

Ras i curt (i pel broc gros): Eiximenis estava preocupat per l’educació dels dirigents. Per això dedica bona part de la seva literatura a la formació en el sentit més ampli: des de com s’ha de comportar un a taula, fins a quins llibres són els més adequats, passant per les diferències entre homes i dones, posem per cas.


[...] la formació de llur cos (el de les dones), que és gros avall e prim en alt. E el cos de l’hom ben fet deu ésser per lo contrari, ço és, prim en baix dels pits avall, e ample en los pits e en les espatlles, e el coll curt e gros, e el cap així mateix; lo contrari de les quals coses són en les fembres. E ja par que ho hagen per natura, car estant en lo ventre de la mare han contraris senyals als mascles e provoquen les mares desigs revesses, així com menjar terra e rosegar pedres e carbons [...]

Conclusió de tot aquest desgavell: Així entre hom e fembra revessa null temps no pot ésser vera concòrdia fins que n’és llevada tota la causa de la torbació.

I qui dia passa, anys empeny.

divendres, de desembre 16

Simbiosi

Els gossos s’assemblen als amos, les parelles que diuen "nosaltres" s’acaben contaminant les manies i els gustos. I totes les filles, amb els anys, acaben sent una còpia exacta de la seva mare (¡oh fat injust! ¿Per què per què per què?).

Tot és culpa de la convivència. Tantes hores i tantes discussions i al final d'un només en resta el nom. Com li ocorre a l’Helena Garcia Melero, que està patint una metamorfosi que la porta a esdevenir el doble de Josep Cuní. Fixem-nos-hi. ¿Què se n’ha fet de les frases concises del TN? ¿L’ús de les 25 subordinades li ve per contracte? ¿I el to de veu? ¿S'ha tragat el xiulet d'un àrbitre de tercera o és genètic? ¿Sa mare també parla com si se li escapés el bus? ¿Per què crida? ¿Li haurà dit Ell?

¿Quin serà el proper pas? Acabarà rendint-se a l'evidència i ¿cuinarà amb recepta? ¿I amb receptes de la sogra? Pitjor encara: ¿Se li inflarà la cara com el Mantega de la Nostra? ¿Es convertirà en el Lluç Gegant dels Matins 2? En definitiva: ¿La dolça patata passarà a ser un gran rave?

dimarts, de desembre 13

Nervis

Noia 1: Vull un amant. Què dic vull: necessito. Trenta anys, en fa 10 que tinc la mateixa parella i se m’acaba el temps.
Noia 2: ¿El temps? ¿Quin temps?
Noia 1: El temps, coi. La vida. Ho tinc estudiadíssim: d’aquí a tres anys, les cames s’inflaran com columnes; la panxa m’arribarà fins als genolls i els pits fins al melic. I la cara s’arrugarà més que...
Noia 2: una pansa, ¿oi?
Noia 1: No, més que el cony de la meva àvia. I això si no començo a reproduir-me i em converteixo en una d’aquelles dones que donen de mamar als autobusos i que ensenyen el mugró a les caixeres del súper i que.
Noia 2: Vale vale atura’t, que ja ho entès.
Noia 1: Que no. Que després es fan adolescents i si ara tinc problemes de restrenyiment i el coi de tics dels ulls van a tota hòstia, no sé què faré, plena de tics i sense cagar.
Noia 2: ¿Has provat un supositori?
Noia 1: Maremeva. No vull un supositori, vull cagar-me de gust, d’una puta vegada.

dilluns, de desembre 12

Gilipolles

Gilipolles és l’insult que més m’agrada; amb diferència. És llarg, però contundent. Quatre síl•labes que podem utilitzar en molts contextos i que no tots impliquen falta de respecte. I això el diferencia i l’excel•leix.

Un dels meus insults preferits, inútil, és de difícil aplicació, sobretot en la intimitat del catre, per exemple. És diferent dir: “Va, nen, no siguis gilipolles, i clava-la amb força”, que dir: “Inútil, no serveixes per a res”.

Com que el significat no acaba de quedar clar, permet diferents usos. Es pot dir "ser al mes de desembre i no va haver fet cap festiu és ser una mica gilipolles". Clar que, en aquest cas, podríem dir "molt idiota" o "súmmament imbècil". O aquesta és la sensació que em queda després d’haver passat la setmana passada treballant més de 10 hores diàries, mentre que a la ràdio parlaven del megapont.