Insultem

És al•lucinant. Fa dies que a la ràdio passen una falca publicitària on una veu greu afirma que en un embús de trànsit (per exemple a quarts de nou del matí a l’entrada de Barcelona), a causa dels nervis (destrossats), com a mínim de l’ànima et surten aquests deliciosos insults (atenció): tros de quòniam o cagamandúrries. ¿Com a mínim? Ni que ho volgués.

Perdoneu, eh? Perdoneu la grolleria; però jo, si tinc ganes d’insultar, no dic cagamandúrries (ni tros de quòniam). En tot cas: subnormal, fill de puta (o la puta qui t’ha parit), cap de puta ( o cap de polla), mamonàs, cabró(n), imbècil, qui t’ha parit; mal follada (i menys: mal follat), xulo putes (o piscines o platja, depèn). I els clàssics: idiota, imbècil, i el sempre efectiu inútil.

De tot; de tot menys cagamandúrries, naturalment. I no crec que sigui una bèstia en perill d’extinció. Avui, per exemple, ja m’he vist obligada a cridar “malparit” (malpaaariiiiit), després que un cotxe gairebé se’ns endugués a l'altre barri a mi i al gos.