Els paternalistes

Els paternalistes hi han anat dues vegades, al Carmel. Una, a veure els escenaris del Marsé (ca bo); i l’altra, un dia que havien de fer una xerrada a Nou Barris i es van perdre (encara els estan esperant). Per això quan els paternalistes parlen del Carmel asseguren que no és un barri com els altres, és diferent, com inferior, perquè “hi viu gent que ha patit molt que només els faltava això”.

Tot i que del Carmel només coneixen el Pijoaparte, els paternalistes saben com són els seus veïns: miserables i pobres, d'aquells que paguen a terminis la calefacció, home. També saben que allò de l’esvoranc acabaria passant. Perquè ells ho sabien, tot i que no havien dit res, però. (Ep! perquè són tímids.)

I els agrada recordar quan van venir, immigrantots andalusos i murcianos, morts de gana. Que tot i que ara no es moren de gana, encara necessiten algú que parli per ells, algú que els defensi. Algú amb estudis i amb empenta, com ells. Que els del Carmel, encara els queda una mica de misèria, que això no es perd mai.