30 anys

Els que vam néixer el 1975 hem viscut tota la vida amb el record de Franco. Quan vam complir 10 anys, els titulars dels diaris recordaven que feia una dècada que Franco havia mort. El 1990, el 1995, el 2000: els quinze, els vint i els vint-i-cinc. A més d'especials en dominicals, reportatges de televisió i articles d’opinió sobre la jove societat democràtica espanyola. (¿Quan coi consideraran la democràcia espanyola adulta?)

Amb l'excusa (fàcil) que no hem d’oblidar, cada cinc anys repeteixen els mateixos conceptes. Com si la millor manera de recordar fos aplicar catarsis públiques quinquennals. Un exemple és la iniciativa del Museu del vi. Ràpid: escrius què penses de Franco davant d'un bust. I així et desfogues. (Una mesura tant madura com la democràcia espanyola, pel que veig.)

Em sorprèn que després de 30 anys, encara hi ha qui no ha deixat anar la mala bava. (¿Què han fet tot aquest temps? ¿S'han quedat tancats a casa esperant els grisos?) Però el que em sorprèn més és que hi hagi qui pensa que escrivint quatre graffitis es recuperarà la tant citada memòria històrica. Tot i que, la meva immaduresa democràtica em diu que això només hagués estat possible si els polítics no haguessin aplicat la tècnica de passar pàgina més ràpid que Ponç Pilat es va rentar les mans.

Viatges

A les andanes d'algunes estacions de metro, Transports Metropolitans de Barcelona, s'hi ha autopenjat (i autopagat) un anunci. Un parc. En primer pla, un tobogan. A la part superior s'hi llegeix Horta; a la inferior (tocant a terra, per tant), Barceloneta. La idea és que anar d'Horta a la Barceloneta és ràpid, eficaç i divertit.

Cosa que és mentida. Segurament la manera més directa de fer aquest trajecte és baixar a Maragall i fer enllaç a la línia groga, que ens durà directament a la Barceloneta. També es pot anar fins a Sagrera i agafar la línea vermella; a Urquinaona, es fa transbord a la groga i, a partir d'aquell moment, en menys de deu minuts som a la Barceloneta. Una possibilitat més rocambolesca: amb la blava, arribar fins a Sagrera, agafar la vermella i baixar a Glòries; allà agafar el Trambaix i baixarem a Selva de Mar, on es pot arribar al metro, i un cop allà fins a la Barceloneta és un moment.

De possibilitats, n'hi ha. Moltíssimes. Però cap és directa. Bé, sempre ens queda l'autobús. Avís: per anar en bus des d'Horta a la Barceloneta, l'usuari s'hauria d'endur un entrepà i un parell de cerveses, perquè el trajecte promet ser tot menys ràpid, eficaç i divertit.