La jubilació, a Playa Bávaro

A Can Bassas, ahir, van obrir micròfons per preguntar als oients com portaven això de tenir 64 anys i si, de joves, s’imaginaven arribar a la seixantena com ho havien fet. Els que van trucar estaven molt i molt contents: jubilats, i amb temps i diners per dedicar-se a viatjar, estudiar i la família.

No fa gaire, en un capítol del "Cor de la Ciutat", a l’oficina bancària on el senyor Benjumea estafa els clients, l’antic delegat els feia una visita, contentíssim. Com no. Venia d’un creuer i estava preparant un viatge a Moscou. No ho deien, però s’entenia que l’havien prejubilat amb menys de 60 anys, i un 80% del sou (com a mínim).

A mi, a la seixantena m’agradaria estar en una platja tropical bebent un còctel sota una palmera; però m’imagino treballant fins als vuitanta, i sense pensió, amb el meu fill de 34 anys vivint a casa, pagant la hipoteca a la caixa i la residència de ma mare, que amb 91 anys i malalta d’alzeimer, no sabrà ni qui sóc.