Realitat i ficció

Durant el pont de la Constitució vaig fer la primera despesa de regals de Nadal. A saber: em vaig autoregalar dos llibres: “Vidas escritas”, de Javier Marías; i una biografia de Gil de Biedma escrita pel Miguel Dalmau. El del Marías són petites narracions on recrea les vides d’alguns escriptors a partir de detalls, i fa allò que tant li agrada fer, que és jugar amb la literatura i la realitat. De manera que personatges reals, com són James Joyce o Thomas Mann, semblen trets d’una novel•la (per dir-ho d’alguna manera).

I el del Dalmau és el mateix però en dolent. Creia que aquesta biografia era una aproximació objectiva al Biedma; i el que m'he trobat és una cursileria de 500 pàgines, on l’autor (encara no sé com) entra dins del cervell del poeta i es recorda del dia que sa mare li donava el pit, per exemple.

Però el que em sembla desastrós, indignant i de tot, és que afirmi coses sense tenir-ne proves. A la tercera part, el senyor Dalmau afirma que Gil de Biedma havia patit abusos des dels 3 anys; tot i que, clar, això no ho pot provar. I es queda tan ample, tu. Això sense comptar les valoracions morals que fa de l'homosexualitat del Biedma i la carta astral que hi inclou, i que ja ens deixava veure com aquest noi acabaria malament, de qualsevol manera.