Víctimes

Dies després que la Pilar Manjón declarés a la Comissió de l’11 M, els polítics fent veure que ho havien entès tot (però sense entendre res), van rescatar del museu el senyor Gregorio Peces Barba i me’l van col•locar a presidir una mena de comissió.

Un cop assegut a la trona, el hombre bueno va demanar (o exigir) als mitjans de comunicació que no tornessin a reproduir les imatges de l’atemptat per enèsima vegada. Una brillant idea que reafirma la saviesa de la saviesa popular (sic): "d'allò que els ulls no veuen, el cor no se'n dol". Com ja es va dir llavors (i si no es va dir, doncs ho dic jo), a mi m’agradaria que no s’emetessin mai més les de l’Hipercor. Però no sé si d'aquests morts van dir res.

Tampoc deurien dir res de la carretada de morts, nens amb braços tallats, pares amb fills moribunds als braços i mares plorant que cada matí, migdia, vespre i nit, em passen per la tele. Suposo que com que des de la Índia no veuen els telediarios i els telenotícies, doncs, no passa res.