Anguiles

Sempre arribo tard a tot arreu. Tant és així que avui llegeixo a "Oi?" com han al·lucinat amb l'entrevista del Bassas al Montilla. I és veient l’estupefacció per les respostes que em recordo de Bernat Metge. (Tinc una memòria una mica estranya.) I em ve al cap perquè aquest escriptor del segle XV té un sermó humorístic amb uns versos la mar d'actuals, on explica que per triomfar en aquesta vall de llàgrimes un ha de ser el més barrut i malparit possible.

Al cap i a la fi no hi ha res com comprovar que els polítics del segle XXI segueixen al peu de la lletra tot el que diu un irònic sermó de fa la tira d'anys:

Haver no porets valor granda,
si no robats.
Consciència no hajats,
si volets viure.
Treball llunyarets e desfici
del vostre cors.
E girats a tothom lo dors,
qui lleial sia.
E no vullats haver paria
de pobre gent,
si no us donen de llur argent
o us fan fermança.
(…)
A tot hom pagarets de fum,
a qui degats.
E jamés cosa no façats
qui bé us estia.
Si el cor havets plen de falsia,
serets del temps.
Ab l'enemic irets ensems,
e burlarets.
(...)
Siats de natura d'anguila
en quant farets.