Antologies

Ja ho diuen: la notícia no és que un gos mossegui una persona, sinó una persona a un gos. Traslladat a la indústria cultural: que surti una nova antologia de literatura catalana no és notícia, o sí. Fa pocs dies m’ha caigut a les mans "Altres mons de la literatura catalana" (Antologia de narrativa fantàstica i especulativa), de Galàxia Gutenberg.

Aquí es recullen més de vuitanta contes que es consideren de literatura fantàstica (per dir-ho d'alguna manera) i que aplega autors tan diferents com Àngel Guimerà, Pere Calders o Terenci Moix. (També, la Mercè Rodoreda, una antologia sense Rodoreda no és una antologia. ¡Ah! I el Jaume Subirana -els enemics de la retroalimentació bloguera em maleiran.) Tot precedit per un pròleg de l’antòleg, el professor de la UAB Víctor Martínez-Gil. Una delícia perquè no cau en tòpics i no repeteix els conceptes de sempre com un lloro ensinistrat.

Perquè llevat d’algunes antologies (on es repeteixen els mateixos noms i els mateixos contes: Edgar Allan Poe i "El gat negre", per exemple), segons el meu parer els millors reculls eren els que havia publicat Siruela: "Cuentos únicos", de Javier Marías; i "El Vampiro"; editorial que tot sigui dit de passada acaba de treure un llibre sobre el senyor Faust.