De pops i calamars

Precipitar-se és el defecte més gros de la propietària d'aquest blog. L'altre és llegir els diaris en horitzontal. Imagineu-vos. Creia que l'Ajuntament de Barcelona, amb Joan Clos al capdavant, havien estat abduïts per una intel·ligència superior. (Fonts de la NASA afirmen: "és fàcil trobar intel·ligència superior fora de l'Ajuntament de Barcelona".)

Fins i tot aquesta setmana me l'he passada trucant a tots els hospitals, a la policia i a l'oficina d'objectes perduts. I quan ja estava a punt de posar-me el barret i la lupa d'investigadora privada, les botes de caminar per la neu i el fuet d'Indiana Jones, Déu (que és bo i que coneix el patiment humà) m'ha posat davant una notícia que ho explica tot.

El Consistori no ha desaparegut, sinó que des de fa un mes els senyors i senyores que el formen estan tancats a casa seva, morts de vergonya. S'amaguen de destinar 120 milions d'euros a quatre pops i vuit calamars. Mentrestant els ximplets dels barcelonesos, contents per anar pagant sense tenir res a canvi.