Diumenge a la tarda, tele

Cada cop que tornava a la nostra hi veia cavalls (molts), muntanyes nevades (i sense nevar) i tots els personatges vestits d’uniforme: camisa blava texana i barret d’ala ampla. “L’home que xiuxiuejava els cavalls” transcorre en un paisatge idíl•lic de Montana, un indret habitat per bona gent, lluny de l’estrès i de la depressió de la gran ciutat.

La pel•lícula insisteix que, al camp, la vida passa lentament, i en família. Allà tenen temps lliure i observen l’infinit. És tant agraït viure sense cinemes i sense teatres i sense carrefours i sense ikea i sense bauhaus i sense sabateries i sense òptiques d’ulleres taronges. La protagonista vol abandonar la feina com a directora d’una revista de Nova York per fer de mestressa de casa a Montana amb l’especialista de cavalls, el Robert Redford.

Però no sé si al final es queden junts. A la mateixa hora i en una altra cadena, feien "Nothing hill", una pel•lícula amb cines, cotxes, telèfons, llibres, sopars amb amics de veritat i rodes de premsa. La programació em va permetre mirar les 2 pel•lícules fins al final; però justament quan Kristin Scott Thomas, vestida de texà, decideix què fer amb la seva vida, a Antena 3, Hugh Grant es declara a Julia Roberts i es queden a viure a Londres, amb els cotxes i els parcs públics.