Posa-te-les
En el judici del David Peris, acusat d’assassinar la seva dona, l’Alícia Fuster, l’advocat de l’acusació tenia un testimoni ocular que estava segur d’haver vist el Peris petit a l’escena del crim a l’hora fatídica. És un veí que en el moment que baixa les escombraries creu veure el presumpte agafant l’ascensor.

A l’hora de la veritat, però, el testimoni queda invalidat perquè és un miop que, sense ulleres, no reconeix la seva dona a menys 20 metres; i no pot recordar si la nit en qüestió, va creuar el passadís de casa, va agafar la bossa, va obrir la porta i la va tancar, va baixar totes les escales, va anar de la porta de casa fins als contenidors amb o sense ulleres. I així, clar, no hi ha manera d’assegurar si qui va veure agafant l’ascensor era el David Peris o l’Amparo Moreno.

Aquest veí del Peris és el miop més estrany que conec. Cada matí quan obrim els ulls, el primer que fem els miops és posar-nos les ulleres; i no ens les traiem fins que apaguem el llum, a la nit. Tant és així que molts miops l’únic moment del dia que estan indefensos davant del món borrós són els segons que triguen a canviar les ulleres per les lentilles (o les lentilles per les ulleres).