Estudis de filologia catalana

Quan se li va concedir el Pla per “Feli, estheticienne”, Empar Moliner va afirmar: “Ahora hay una nueva generación de autores que buscan su lugar, como Ada Castells, Jordi Puntí, Jordi Llavina o Lluís Llort. Con algunos de ellos, comparto la visión humorística del mundo". Les declaracions són del 2000, però jo les vaig llegir fa una setmana. Des de llavors que em pregunto: ¿De qui està parlant?

Possibles respostes: 1) Tinc massa temps lliure i la calor no m’ajuda. 2) Ho va dir només per marejar els filòlegs faltats d’alegria i delerosos d’investigar; 3) Hi ha escriptors que tenen sentit de l’humor a la vida privada i que no necessàriament el traslladen a la vida laboral; és més, com a la majoria de mortals, treballar els posa de mal humor; 4) A Jet Lag hi falten els guionistes de temporades passades.

Em quedo amb les dues primeres. A partir d’avui mateix em prendré la vida d’una altra manera, amb més alegria. A les nits, enlloc de veure els capítols repetits del “30 minuts”, llegiré els articles sobre maternitat de la supermare. I si sóc tenaç, amb els anys em descollonaré amb els escrits del Llavina, fins al punt que enviaré cartes al directors de diari, recolliré firmes per Sant Jordi i em manifestaré davant de l’Aelc fins que aconsegueixi que “Nitrato de Chile” rebi el Pere Quart, encara que sigui pòstumament.