Filologia: cornut i pagar el beure

Encetem una nova secció dedicada als misteris de la llengua amb l'estudi de l'oració "cornut i pagar el beure", traducció laica del "posar l'altra galta" de la cultura cristiana. Anem per feina i comencem amb un exemple a l'atzar.

Un país que presumeix de minoritari (i que fa dos anys que vol ser reconegut com a nació) paga una pasta gansa a un senyor acusat d'estafador i mafiós, com el president de la Fecac, García Prieto, que davant de les crítiques brama:

[...]tenemos la obligación de tener las cuentas claras y ser transparentes, y a los tontos hay que joderlos. Y no les vamos a dar las cuentas porque ustedes no representan a nadie, más que a una minoría. Las mayorías están para triunfar y joder a las minorías [...]

Mentrestant el president del país minoritari, Pasqual Maragall, i l'alcalde de la capital del suposat país, Joan Clos, no només subvencionen aquest espectacle (suposadament majoritari en el país minoritari dins de l'Estat majoritari), sinó que s'hi deixen caure, saluden i somriuen. No sigui cas que algú tanqui l'aixeta, expliqui què coi passa amb els comptes de la Fecac i pel camí perdi alguns vots, se'ls acusi d'antiandalusistes i vés a saber què més.