Tecnologia a Atapuerca
M'ensenyen un estoig de fusta que han fet a l'institut (penso: no entenc per què els ensenyen a fer una cosa que a les botigues es troba tant econòmic). Dono per entès que l'obra d'art l'han creat a la classe de plàstica (i clar no m'entenen). Els explico que plàstica o manualitats era el nom d'una assignatura en què, a la meva època, retallàvem, enganxàvem, dibuixavem i apreniem allò dels colors càlids i dels colors freds.
Vista la meva ignorància, em comuniquen que l'estoig de fusta i un pot per desar els llapis sobre l'escriptori (ah! n'hi ha més), l'han estat treballant durant tot el curs (compto: sis mesos tallant fustes) a una assignatura anomenada (tatxan!) Tecnologia (no puc estar-me de pensar: tecnologia del segle I; tanta conya amb les tic, per acabar preparant santsjoseps). I que el dibuix és cosa d'una altra matèria: “Expressió visual i artística” (tant nom pels colors freds i els càlids).
No entenc per què els pares mai es manifesten per l'educació dels fills. Tampoc entenc que, quan els veuen carregats amb fustes i estoigs i pots i maquetes i els diuen que allò ho han fet a Tecnologia, no se senten una mica estafats. Al cap i a la fi, tot plegat són manualitats, amb fustes i cola, com fa 30 anys, i que si llavors ja se'n deia manualitats, ara se n'hauria de dir arqueologia.
dilluns, de febrer 11
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
hòstia gemma, què bona que ets!
quin fart de riure, aquesta nova etapa a l'institut promet moooolt...
un petó des del cap del carrer, tanit
hòstia gemma, què bona que ets!
quin fart de riure, aquesta nova etapa a l'institut promet moooolt...
un petó des del cap del carrer, tanit
taaanit,
quina gràcia veure't per aquí!
una abraçada, i gràcies xls ànims!
gemma
genial, simplement genial. He arribat aquí per casualitat.... i ja no m'hi moc, si em deixes quedar!
Publica un comentari a l'entrada