dimecres, de juliol 21

Les mans i el que faci falta

M’agrada remenar i saber els complicats (o no) passadissos que fa una paraula o una expressió. A més, té una aplicació pràctica, això sí. I sinó ja em direu si rentar-se’n les mans (que al·ludeix al gest que va fer Ponç Pilat després de condemnar Jesús per indicar que ell no era responsable de res), no té un dia a dia sostenible.

Un exemple d’aquest bonic art de “jo? no, no”, me l’he trobat avui al diari el Punt en una entrevista a la suposada periodista Montserrat Minobis, on es deixa anar i davant les crítiques del Bargalló (que tela, per cert), no es recorda que ella és periodista i cap d’un mitjà de comunicació i diu:
- Si a l'opinió pública no ha arribat bé el model que es vol fer sou vosaltres [els mitjans] els que no ho heu sabut explicar bé. Jo vaig fer una roda de premsa en què vaig explicar quins eren els canvis. Si vosaltres no ho heu sabut transmetre és culpa vostra, no meva.
I es queda tan ampla, la paia. Clar que pitjor és dir "els electors no m'han entès", com va fer la republicana (dona i mare) Pilar Rahola, després de la pallissa que va rebre el PI.