dilluns, de juliol 5

Andalusia és un dels molts llocs on podria anar aquest estiu. Sí, allà deu fer calor; ja ho sé, ja. Però la temptació de veure com s’inverteixen els meus impostos, em supera. Carreteres noves, autopistes on no es paga. Això i provar el gaspatxo de primera mà i sense tetrabrik.

També vull veure si són tan simpàtics com diuen (ells ho diuen que són simpàtics). I tan poc treballadors, tot sigui dit (això no crec que s’ho diguin). Tòpics i més tòpics, que la guia de viatges es dedica a reafirmar, tot parlant de la resta de l’estat:
Los andaluces tienen un comportamiento difícilmente compatible con la austeridad del norte peninsular: se toman su tiempo, viven sus pasiones pasiones con intensidad y dejan crecer con toda libertad (y con todo el amor a sus hijos). (Trotamundos, Andalucía. Salvat, p. 37).
No glosso. Perquè si digués que entenc que diu que els del nord som uns matats i que en canvi ells malgasten i no foten ni brot (tant que no tenen temps per educar els seus fills), em dirien de tot.