De vacances

Durant l’hivern, descansen; a la primavera, es desvetllen; a l’estiu, ja estan en plena forma. Són els capdavanters del corrent d’opinió que any rere any critica que a l’estiu “la gent” marxi en ramat de vacances. Somriuen quan els diuen que les ciutats es buiden i els agrada afirmar que "tots els veïns es deuen trobar a Roma, a les Maldives o a Lloret de Mar"; allà “la gent” farà les mateixes cues que al mes de gener al supermercat: “Com és la gent, sembla que es posin d’acord i es que".

I és que les coses com siguin: “¿quina necessitat hi ha de sortir com a bojos el mes d’agost, si ho pots fer el mes de juny?", pensen els crítics. O millor, al febrer. No hi ha res com viatjar el mes de febrer. I ¿al març? Una delícia. Segur que sí. Un d’ells aquest mes de febrer va anar a Cuba: “Com que no hi ha gent, pots copsar la realitat del país, cosa que.” Naturalment.

Aquests són els mateixos que resen “la gent marxa a d’altres llocs, quan a casa nostra tenim racons preciosos per visitar”. Racons, on ells no han anat mai, però que creuen que els altres (aquells que es diuen "la gent") han de conèixer, per força.