En fi, es tracta que la modernitat i el progrés de les grans urbs no ens faci oblidar que hi ha un rerepaís que és tan Catalunya com la resta i que necessita també la nostra solidaritat.¡Ah, és això! I jo que em pensava que invertir on toca era obligació dels que governen i no solidaritat del ciutadà, que prou que fa votant i pagant, tot sigui dit. Per això, enlloc d'invertir en investigació hi ha a La Marató. I per això, a falta d'una política lingüística decent, fem solidaritat i ens apuntem a les campanyes de Voluntaris per la llengua.
Estic esperant que, per lluitar contra la desigualtat social, es recuperi allò tan franquista que deia “Ponga un pobre en su mesa”. Amb una bona campanya de publicitat ens quedaria ben solidària i multicultural, com si ho veiés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada