dimecres, de juny 9

Au, fota’t

En només nou dies ja m’he guanyat el sou de ciutadà, amic i veí. He anat a un casament (el millor: la barra lliure), he fet la declaració de la renda i m’han robat la cartera. Ah! i una reunió de veïns, que es va desconvocar perquè havien ingressat el president de l’escala amb un atac d’apendicitis.

No és per fer-ne un drama, tampoc. Al cap i a la fi diumenge que ve em passaré més de dotze hores fent de presidenta d’una mesa electoral. I mira que m’agrada manar, que no me n’amago. Però això em fa mandra, molta mandra. No només perquè són les quartes eleccions en un any, ni perquè em sembla que aquesta no se la creuen ni ells. Ni tampoc perquè em senti com si m’haguessin col•locat de ple a unes generals dels anys noranta. El fet és que no votarà ni déu ni sa mare i que m’hauré d’estar tot el dia asseguda, veient passar el dia i vivint aquelles anècdotes tan divertides d’aquesta anomenada festa de la democràcia.

La resta us llevareu tranquil•lament, cap allà a les deu; us comprareu el diari; o no, agafareu aquella novel•la que no hi ha manera d’acabar, perquè de vegades, costa; passejareu una estona i acabareu el matí en una terrassa amb una bona cervesa, un generós plat de patates braves i quatre croquetes, que sempre entren bé.