Després de nombroses investigacions estic en condicions d’informar-vos que Joan Maragall, el poeta i traductor que dóna nom a una parada de metro i a un passeig de Barcelona, compartia amb Cassandra, Tirésies i Raphael la capacitat d’endevinació, de veure el futur.
Un clar exemple és aquest poema que va escriure després de somiar que un descendent seu conduiria les regnes del país. Pregunta d’examen: què simbolitza la vaca?
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
[Com ja veurem, la vaca cega és el nét del poeta Joan Maragall, de nom Pasqual i germà d'Ernest.]
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
[El vailet malparit fa referència a Carod Rovira. La reunió de Perpinyà va deixar el govern tripartit coix i el Pasqual borni).]
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
[Aquests versos expliquen la seva relació amb el grup anomenat Ciutadans pel Canvi, que ningú sap per què serveixen.]
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentres pasturen
l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria.
[En aquesta ocasió parla del partit mare del PSC, el PSOE, i dels equilibris que ha de fer el Pasqual per fer content a tothom.]
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil•lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
[La situació extrema en què viu li ha tret la gana i la sed. Tanmateix, pensa que el pitjor encara ha d’arribar.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada