¡Ep, no em toquis!

En els darrers mesos, a la cartellera, han coincidit quatre pel·lícules on la pedofília n'és un dels personatges principals: "Mystic River", del Clint Eastwood; "La mala educación", del Pedro Almodóvar; "De nens", del Joaquim Jordà; i "Capturing the Friedmans", de l'Andrew Jarecki.

A les dues primeres veiem com els abusos han incidit en la vida adulta del menor. A les altres, en forma de documental, s'explica que els acusats poden ser tan víctimes (i segons com tan innocents) com els nens. I per això es basa en casos reals: l'un al barri del Raval de Barcelona; l'altre a Great Neck (Long Island, una mena de Sant Cugat).

Tot i la distància física (evident) i la diferència cultural (teòrica) que separa Barcelona de Long Island, els ingredients són semblants. La policia, amb pocs mitjans i moltes ganes de penjar-se medalles; els pares de les suposades víctimes, que confien cegament amb els pobres nens; els mitjans de comunicació, que veuen com en aquests casos els ingressos es multipliquen com el pa i el vi; els acusats, homes amb comportaments anormals i fins i tot delictius. I com no, tots nosaltres, el que es coneix com la societat, des de fa molt excessivament sobreprotectora amb els "seus nens".

Una sobreprotecció que s'estén a tots els àmbits de la vida. Pares que, mentre s'esllomen per pagar els capricicis del nen, acusen els professors de no educar els seus petits. Teories educatives que privilegien l'element lúdic per damunt del rigor. Nens que s'han convertit en petits dictadors i pares que no dubten a afirmar que els seus fills "no en diuen mai, de mentides".