La depressió de la senyoreta

Pobra dona, pateix depressió crònica. Diuen que tot va començar amb un estrès. Però no li digueu mai, perquè ella està segura que “tot és culpa d’aquell malparit. Dotze anys malparits de greix”, diu. Vés a saber.

Tan bon punt entrava a classe i el veia assegut, allà, al fons de l’aula, ja tremolava. Li tenia por. Què por, pànic! Estava segura que era el nen de la Semilla del diablo. Un dia, que li havia prohibit anar al lavabo, s’havia pixat a la paperera. Un altre dia, era el mes de juny, s’havia quedat en calçotets. (Tenia calor el pobret.) I un altre, va decidir boicotejar-li les dues classes; la d’història cantant el cara al sol; i la de literatura, recitant un poema de Dionisio Ridruejo. (Coses dels papàs del nen: abans d'anar a dormir, una poesia.)

I ara, el nen, que ja s’ha fet gran, li diu que perdó, que clar que ell estava enamorat, que només volia cridar l’atenció. I mentre el nen escriu als diaris, surt a la tele i a la ràdio, ella està de baixa per depressió crònica.Pobra dona!