Oi que sí, Màrius?

Ahir cap a dos quarts de deu, a City TV, el periodista Màrius Carol va estrenar el seu programa de televisió, 7 dies. Aquí, hi podem veure quatre persones xerrant sobre temes diversos. Vaja, que és una tertúlia. Res de nou.

L’elecció dels tertulians és lògica: tres d’ells (Quim Monzó, Manuel Trallero i Lluís Foix) treballen pel Grup Godó, i tenen experiència en l’anàlisi de l’actualitat. Cap problema. O sí: suposo que els pensadors del programa van veure que hi havia massa homes, que els faltava una dona. Temien que en aquest temps de quota femenina, se’ls titllés de masclistes. Per això, després de remenar arxius, consultar hemeroteques i llegir molts currículums van considerar que la Judit Mascó era la que encaixava millor amb el perfil.

Després de veure el programa puc dir que la Judit Mascó és una noia excel•lent i molt treballadora, que deia la meva àvia, però com a tertuliana la seva gran frase era: “Oi que sí, Màrius?”; “Això és veritat, Màrius?” o “Jo també estic d’acord”. De vegades no estava d’acord i deia “Jo no estic d’acord” i, fins i tot, “A mi no em sembla bé”.

I jo que pensava: "no hi ha més dones que puguin opinar?" Però no per res, perquè estiguin a l’alçada del Monzó, del Trallero i del Foix, eh? I si no n’hi ha, podríem canviar els homes: que fossin guapots, d’aquells que te’ls mires, però que no els escoltes, que ni els sents. D’aquells que semblen hologrames.