Genètica aplicada a la poètica

Com que l’Ajuntament de Barcelona s’ha hipotecat fins a les celles, aquest any no tenim versos al metro. No com en els darrers set anys,quan Barcelona es convertia en el parc temàtic de la poesia. Barcelona, terra poètica. Una estafa més.

Estafa, perquè a aquestes alçades el concepte de setmana de es veu tan carrincló com Catalunya en miniatura. Estafa, perquè els poetes participen amb desgana i sempre són els mateixos. Estafa, perquè els actors reciten com ho faria la meva neboda el dia de Nadal, que després passa el platet i tot.

Un cop dit això, però, després d’assistir a diferents actes en diverses edicions, he arribat a la conclusió que dins de la Setmana de la Poesia, hi ha la demostració fefaent que la clonació humana no és un projecte a llarg termini, sinó que és una realitat tangible. Un únic presentador per a trenta actes (com a mínim!). Tot un descobriment que els científics haurien d'analitzar, estudiar i disseccionar amb més atenció. Sisplau.