L'estigma de la mussaca

En un restaurant grec de Gràcia. Un noi i una noia sopen
Noi: Tu llegeixes molt, oi? Fas pinta de llegir una passada.
Noia: No sé. Home, molt. Vull dir que no tinc gaire temps, tampoc. Què vols dir amb això de "fas pinta de llegir"? (no sap si en aquell sopar vol tenir aquesta pinta.)
Noi: Doncs això: que fas pinta. Aquestes coses les noto, jo. Vols flipar? A l’institut em van nomenar detectador de verges: només mirant una paia sabia veure si ja havia follat o no.
Noia: ...
Noi: T’ho juro, tia. Un bon cul explica moltes coses: és com les mans de les velles. Les ties que heu follat teniu el cul més gros, com més sortit. I amb els llibres passa el mateix. Les paies que llegiu us moveu diferent. O què?
Noia: Sí, suposo que tens raó. Tens psicologia, eh? Vull dir que tens vista per analitzar la gent.
Noi: Para esto soy la ostia, tia. Tinc molta vista i no em refio de ningú. I tu que llegeixes tant, tampoc ho hauries de fer. Oi que llegeixes llibres traduïts? Pues mira, jo passo. Ni un. No me’n fio ni un pèl. Com sé que el tio no ha tirat pel dret?: “Pues mira, voy a poner esto aquí a sacar eso por allá”.
Noia: Clar, Clar. Sempre pots llegir en català o en castellà.
Noi: Què dius! Llibres en castellà, passo, que els espanyols tots són fatxes. Tots. I en català és un pal, un rotllo impressionant. Com que els espanyols han ido a joder, els llibres catalans no són gaire bons. Saps què vull dir, o què?