divendres, de maig 7

Ta-laaant, ta-laaant

Diuen que els parlants fan la llengua i que introduir paraules noves és riquesa lèxica. Deu ser per això que des del 26 de març, dia que Zapatero va dir allò de nuevo talante, els catalans tenim una paraula nova: talant, utilitzada sobretot en tertúlies radiofòniques.

Per aquells que no tinguin una sòlida base gramatical, us explico com ha anat. Mitjançant un complex procés fonològic i vista la *ignorància del parlant, s’ha optat per assimilar la paraula talante. Com? Eliminant l'última vocal. D’aquesta manera, el vocabulari del català (ai! i de la catalana, naturalment) conté mots com ara pallàs (de pallaso) i adelant (de adelante).

Va ser aplicant aquest mateix procés que la tennista catalana Arancha Sánchez Vicario, després de guanyar el Roland Garros, va dir: “He lugrat el meu sueny”. Aquesta habilitat lingüística la va desplegar amb només 17 anys.
[*Tarannà? No, no l’havia sentida mai.]