Els reivindicatius

A les manifestacions del No a la Guerra ploraven d’alegria perquè veien com gent sense consciència social omplia els carrers de la ciutat; van penjar un llençol blanc al balcó i a la finestreta del lavabo una coixinera; enviaven correus col•lectius amb llistes d’empreses on ja no s’hi podia comprar; van deixar de beure Coca Cola i ara beuen Meca Coca; i a les cassolades picaven tan fort que el president de l’escala els va denunciar per contaminació acústica. Els van confiscar totes les paelles. Tant és: es picaven el cap amb les mans.

Ara estan inquiets, els reivindicatius. Perquè tenen el fòrum. Una oportunitat d’or que es va cristal•litzar el cap de setmana amb la prohibició d’entrar menjar. S’enviaven missatges al mòbil (no podem entrar menjar. Passa-ho). Què bé s’ho han passat aquests dies! Llàstima que hagin canviat d’opinió, perquè ara ja no fa tanta gràcia.

Tan bon punt es fa de nit, és possible veure algun reivindicatiu al voltant del fòrum mossegant-se els punys, amb les venes inflades, les mans suades i els ulls vidriosos. De manera obsessiva es pregunta per què. No ho entén. Ell és el gran protagonista del món cultural barceloní. Durant anys ha coordinat diversos actes culturals i n'ha presentat més d’un miler. És imprescindible. A més, ha anat a la mateixa classe de retòrica i de dicció que el Montilla i el Clos, i ha aconseguit no dir mai cap vocal àtona ni cap s sonora. Per què ell no té cap diàleg? Per què?