dilluns, de maig 10

La nova poesia social

Per raons familiars, dissabte passat vaig passar el dia a Caldes de Montbui. Fins ara, només hi havia anat una vegada, i d’això fa més de deu anys. Em vaig dedicar a aquelles coses que se sol fer quan es visita un lloc nou: passejar mirant amunt, avall i a tots costats, aturar-me a les immobiliàries i exclamar-me del preu de tot.

Bé doncs, en un aparador de Caldes em vaig trobar amb una publicació gratuïta anomenada Tot Caldes. Aquestes revistes em fan molta gràcia, perquè són com un compendi dels comerços del lloc. A la portada la Perruqueria Natural i els Almacenes Mari. La resta està ordenada temàticament. Primer, anuncis de veterinaris, psicòlegs, farmàcies i clíniques dentals. A la pàgina 6, un anunci de la seu del PP de Caldes on informa de l’horari (obert de 6 a 8, per si hi voleu anar); al costat, una reflexió patrocinada per l’església evangèlica, titulada Amor de Déu, molt original.

I així anem avançant. A Tot Caldes també hi ha articles d’opinió (el del Jaume Serra, que s’ha dit que s’ha canviat el jersei), i fins i tot un Racó Poètic, una secció que promet molt:

No val a badar
Per Caldes jo passejant
i per una vorera passant,
no sé que em va distreure
però el cert és que jo vaig caure.


Creient que la vorera,
havia de ser planera;
resultat: que vaig quedar parat
i amb el genoll pelat.


L’instint va ser aixecar-me
tot seguit
i mig avergonyit,
al mirar enrera i endavant,
tots els pantalons espolsant.


I com que m’agrada caminar,
a casa vaig tornar
i això si que em vaig fixar,
que les voreres, com aquella
moltes n’hi ha.


Caldria doncs posar-hi mà
i les voreres bé deixar
tal vegada es podria evitar
que algú la cama, es pogués
trencar.