dilluns, de setembre 27

L’Empar Moliner surt al Crónicas

El dia que l’Amenábar va dir que era gay, sis persones (¡sis!) m’ho van comentar ("Hòstia, que fort, l’Amenábar és homesexual"; o bé, "a mi la vida privada de la gent no m’importa; però t’has assabentat que". I així). Aquest ressó només és equiparable a l’aparició de l’Empar Moliner al Crónicas Marcianas.

En un dia m’ho van dir quatre persones, que "una escriptora com ella (tan divertida, tan aguda, tan catalana) s’havia rebaixat a sortir, allà, en aquell programa infecte, bressol de la telescombraries i on anirem a parar". Ja se sap: el programa del Xavier Sardà no és prou bo per als escriptors (catalans; dels altres, no en parlem).

En canvi, segons sembla, el programa del Fuentes sí que és elegant. Tot i que un programa seriós i elegant és on participa el Llavina, que fa de tertulià i on es fan anàlisis com aquestes: "el Fòrum ha estat una especulació urbanística", o "les institucions no han sabut comunicar". Una altra opció és entrevistar autors morts, com el Porcel, que no es va tallar ni un pèl i va fer quatre preguntes a l'Homar disfressat de capellà. El súmmum de l'entrevista cultural.