dijous, de setembre 2

Nou adjectius per trenta dies

U, m'han dit "racista" per demanar (sisplau) al veí de dalt que fes el (puto) favor de no tirar les escombraries al pati interior. (I sobre la roba estesa, que el dia que vaig veure una pell de plàtan sobre el biquini, la veritat que gràcia, poca.)

Dos, m'han acusat de "feixista" per considerar "curiós" (curiós, ¿eh?) que els immigrants demanin, aquí, drets que al seu país no haguessin ni gosat somiar mai de la vida. (Sí, són coses que no es poden dir en públic. Sembla mentida que encara no.)

Tres, m'han titllat de "capitalista" per criticar els ocupes (els de Sants) que, a més de pintar la façana de casa , m'han trencat un vidre. (El del menjador, que sort de l'assegurança, mal m'estar dir-ho, però és que, ¡hòsties!)

Quatre, resulta que sóc "superficial" per dir que les filles del Zapatero estan més aviat grassonetes. (Tampoc és mentida, ¿o sí? Això sí, si les criatures fossin primetes i jo hagués dit que "quin tipet que tenen, les nenes del ZP", ningú m'hagués dit res, ¿oi?)

Cinc, sóc "catalaneta", perquè no entenc que l'Autopista del Mediterrani es converteix a Múrcia en l'Autovia del Mediterrani. Així, per la cara. (A més, us asseguro que l'autovia, tot i ser gratuïta és excel•lent; no com l'autopista de València, que és cara i sembla una comarcal.)

Sis, em diuen "avorrida" perquè, a mi, les festes de Gràcia, buf.

Set, ara sóc "intransigent" perquè em queixo a l'amo d'un restaurant de Sant Feliu de Guíxols. (Després d'estar esperant més de tres quarts d'hora que em serveixin una pizza. Una quatre formatges. ¿Bona? Psè.)

Vuit, "progovernamental", perquè considero que ja era hora que algú digués que Lloret de Mar s'està fent ric gràcies a un turisme (aquest sí) de merda. (Li vaig comentar a l'amo d'un bar de Platja d'Aro, que no és el mateix, ja ho sé, ja.)

Nou, "masclista" perquè m'esgarrifo en veure una dona donant de mamar a un nen de quatre anys a la platja (Aquell nen tenia unes dents que em feien patir pel mugró. A més,feia com cosa veure una criatura tan gran, allà, amorrada al pit. Com el petit Òscar que toca el timbal.)

Deu, aquí estem tots d'acord: massa feina i poques vacances.