Somni d’una nit d’estiu

Per a l’equip de paletes que fa mesos que acabaran "la setmana que ve"

La pròxima vegada que em digui "la setmana que ve", li fotré una bufetada (¡plaf!). Com que sóc una dona de metre cinquanta-vuit i ell fa metre vuitanta, em mirarà condescendent; moment que aprofitaré per fotre-li un cop de peu als collons (¡duxt!), ben fort, que li quedin els ous vermells, irritats (¡aigh!).

Ajupit, se’ls agafarà amb les mans. Llavors, agafaré un tros de biga de ferro i, suaument, li tocaré a l’esquena (sliiimp). Com a reacció, es posarà dempeus, el que no s’esperarà és un cop a la cara, contundent (¡bam!). Tinc tan mala punteria que li trenco el nas (¡peng!) i dues dents ensangrentades cauen a terra (una, lif; i l’altra lif). Espantat, ensopegarà amb el pot de pintura, i es clavarà els vidres a les mans (flix, flix, flix). Més sang, que barrejada amb el color blanc em recorda un quadre de Rothko.

Penso en l’escultura la dona i l’ocell; i li clavo el martell al cap; però li rebota: el té massa dur. Tossut. La bèstia de metre vuitanta s’aixeca, implora compassió (¡perdéu perdéu!). Massa tard: la serra elèctrica per tallar el pladur l’ha partit per la meitat (braaaang, braaaang, braaaang). Estic a punt de menjar-me l’estómac, però passo, que la carn m’agrada molt feta.