dimarts, de juliol 18

Posa-te-les
En el judici del David Peris, acusat d’assassinar la seva dona, l’Alícia Fuster, l’advocat de l’acusació tenia un testimoni ocular que estava segur d’haver vist el Peris petit a l’escena del crim a l’hora fatídica. És un veí que en el moment que baixa les escombraries creu veure el presumpte agafant l’ascensor.

A l’hora de la veritat, però, el testimoni queda invalidat perquè és un miop que, sense ulleres, no reconeix la seva dona a menys 20 metres; i no pot recordar si la nit en qüestió, va creuar el passadís de casa, va agafar la bossa, va obrir la porta i la va tancar, va baixar totes les escales, va anar de la porta de casa fins als contenidors amb o sense ulleres. I així, clar, no hi ha manera d’assegurar si qui va veure agafant l’ascensor era el David Peris o l’Amparo Moreno.

Aquest veí del Peris és el miop més estrany que conec. Cada matí quan obrim els ulls, el primer que fem els miops és posar-nos les ulleres; i no ens les traiem fins que apaguem el llum, a la nit. Tant és així que molts miops l’únic moment del dia que estan indefensos davant del món borrós són els segons que triguen a canviar les ulleres per les lentilles (o les lentilles per les ulleres).

dimarts, de juliol 11

Diumenge a la tarda, tele

Cada cop que tornava a la nostra hi veia cavalls (molts), muntanyes nevades (i sense nevar) i tots els personatges vestits d’uniforme: camisa blava texana i barret d’ala ampla. “L’home que xiuxiuejava els cavalls” transcorre en un paisatge idíl•lic de Montana, un indret habitat per bona gent, lluny de l’estrès i de la depressió de la gran ciutat.

La pel•lícula insisteix que, al camp, la vida passa lentament, i en família. Allà tenen temps lliure i observen l’infinit. És tant agraït viure sense cinemes i sense teatres i sense carrefours i sense ikea i sense bauhaus i sense sabateries i sense òptiques d’ulleres taronges. La protagonista vol abandonar la feina com a directora d’una revista de Nova York per fer de mestressa de casa a Montana amb l’especialista de cavalls, el Robert Redford.

Però no sé si al final es queden junts. A la mateixa hora i en una altra cadena, feien "Nothing hill", una pel•lícula amb cines, cotxes, telèfons, llibres, sopars amb amics de veritat i rodes de premsa. La programació em va permetre mirar les 2 pel•lícules fins al final; però justament quan Kristin Scott Thomas, vestida de texà, decideix què fer amb la seva vida, a Antena 3, Hugh Grant es declara a Julia Roberts i es queden a viure a Londres, amb els cotxes i els parcs públics.

dimecres, de juliol 5

CSI Catalonia

La presumpta cosina de Norman Bates, amb una lleu semblança a Kathy Bates a Misery, està detinguda. Entrava a casa de dones grans i les matava. Llegeixo que aquest cap de setmana passat un avi de 80 anys, a Tiana, va rebre a cops de perdigons uns joves que per error havien entrat al seu terreny. Per aquells que no tenim GPS és una sort que l’hagin arrestat.

Aquesta mateixa setmana han condemnat a dos anys de presó Jaume Rabat, el fill de les joieries Rabat, per planejar el segrest de la seva mare adoptiva. Ni a “Bellesa i poder”, “Falcon Crest” o “Dinastia” haguessin aconseguit un cas millor que exemplifiqui els rics també ploren (roben i segresten). És una sort de país: amb una setmana els diaris catalans han omplert la graella televisiva.

La psicokiller (que sembla que no és psicokiller, sinó ludòpata) dóna per un capítol de Csi, el fill del Rabat per una trama de "Dallas" i l'avi de Tiana per a una de "Ventdelplà". Només ens falta un cas per al Doctor House. Perquè per a "The Soprano" ja hi ha els silenciosos i els robatoris a casa de Roberto Dueñas i Alfons Arús.

dimarts, de juliol 4

L’esport nacional

Encara que sembli mentida "redescobrir el país" és l’objectiu d’un programa que TV3 ha d’estrenar un dia d’aquests. Es dirà "On anem?" i proposa rutes per Catalunya. És una mena de "De vacances", però passat pel sedàs dels nous formats: càmara que es mou, grafisme divertit i una presentadora jove, guapa i allò que es diu dinàmica.

Una volta més a l’obsessió de "la nostra" per observar el país del dret i del revés; i una oportunitat més que tenim els catalans de comprovar que vivim a la terra més ufana sota la capa del sol. Una terra excepcional i única que hem repassat de vuitanta maneres diferents: en format concurs, "Som i serem"; en avió o helicòpter,"Catalunya des de l’aire"; amb receptes "Cuines" o seguint l’actualitat de tercera a "En directe".

Observar el país durant 20 anys des de tants prismes ha esgotat el format Catalunya és l’hòstia. Miquel Calçada en va trobar la solució fent el viatge de la seva vida, amb el pretext que buscava catalans a l’estranger. Tot i que la versió més rebuscada és "Un lloc estrany"”, en què s’ha de felicitar l’equip de producció per l'esforç de trobar tants immigrants encantats de parlar català.

ACTUALITZACIÓ: 5 de juliol. Euterpe recorda que em deixo: "Catalunya des del mar", "A pèl", i "Passatgers", on Matthew Tree visita en tren diferents pobles i parla amb famosos indígenes; i la Tina m’agraeix que no recordi la "volta més dolorosa", un karaoke que aquest estiu presentaran la Roser i l’Àlex.