dilluns, de gener 31

La il·lusió de diumenge

A un quart d’onze vaig arribar al quiosc. Però ja no els en quedava cap exemplar. A dos quarts ja havia anat a tres. I res de res. Ni un.

L’hòstia. Som tants que hauríem de fer la fundació "Damnificats pels Primers Números de les Col•leccions" (DPNC). Les de llibres o devedés; sí, aquelles que regalen al diari i que els membres de la DPNC anem a buscar de quiosc en quiosc com si ens haguéssin posseït: amb els ulls sortits i les mans tremoloses. Encara que hàgim de recórrer (amb brúixola, xiruques, plànol i gorra del capità palangana) 14 quioscos, a més de perdre dues hores i una mica d'autoestima.

I això és el que vaig fer diumenge al matí: caminar a la recerca del "Pais" (sense accent), on regalaven "Casablanca", una pel•lícula que puc trobar a sis euros a tot arreu. I el pitjor del cas no és que estigués exhaurida, sinó que no és la primera vegada que entro en un espiral d'Indiana Jones "a la recerca de la pel·lícula". D'això, se'n diu cassurrisme (del llatí: cassurrus).

dijous, de gener 27

De peix

Si no s’ha dit trenta vegades, no s’ha dit cap: “No s’ha d’oblidar”. El Bassas també ho ha repetit (ell, una vintena). Tenint en compte que cada any cau alguna pel•lícula, algun documental, algun llibre (de memòries, escrites i fotografiades, de ficció, i també reculls de poemes) és difícil no recordar-se'n. De tant en tant es munta alguna exposició i algun concert commemoratiu, també.

Per això quan expliquen que a la Gran Bretanya han fet una enquesta en què la meitat han dit que no sabia què era Auschwitz pensava que o el Bassas em prenia el pèl o jo delirava. Però, a) el Bassas no està per fer broma; b) fa dies que no fumo -maria, s'entén.

Addenda: "¿I a qui han enquestat? Perquè, de debò que això no m’ho crec", m'he anat repetint en el llarg trajecte fins a la feina. I repassava: "El gran dictador" ,"Cabaret", "Ser o no ser", "Els rebels del swing", "El novè dia", "El pianista", "La llista de Schindler", "La vida és bella", "La treva", "Éxode", "Europa, Europa", "Salvar el soldado Ryan", "Windtalkers", "La delgada línea roja", "Berlín, any 0", "Els judicis de Nuremberg", "Europa", "La caixa de música". I les altres que no recordo. Conclusió: El Bassas fa broma.

dimarts, de gener 25

El virus de la grip

Vaig començar l’any cagant i vomitant, gràcies a un agradable virus que em va deixar inaugurar el lavabo i l’any ben dignament. A partir d’aquí, he arribat tard a tot arreu. Com el protagonista de la novel•la “Sentimental”, on un home va a comprar tabac i que la cosa se li embolica tant que no pot tornar a casa.

La feina, l’amiga que es casa, l’altra que reprodueix, aquells que es separen; i aquell cosí a qui has d’ajudar a pintar el pis; després hi ha el germà en crisi i la mare pesada. Bé, i la feina (com no!), la vida de parella, el veterinari, la visita anual al ginecòleg i la del dentista.

Doncs res, tu, que estem a 25 de gener; fa més d’un mes que no escric res i encara no sé per què. No crec que la culpa sigui del virus del dos de gener; però, bé; ja se sap que l’autocrítica està de rebaixes.