dilluns, de maig 29

Estudis de filologia catalana

Quan se li va concedir el Pla per “Feli, estheticienne”, Empar Moliner va afirmar: “Ahora hay una nueva generación de autores que buscan su lugar, como Ada Castells, Jordi Puntí, Jordi Llavina o Lluís Llort. Con algunos de ellos, comparto la visión humorística del mundo". Les declaracions són del 2000, però jo les vaig llegir fa una setmana. Des de llavors que em pregunto: ¿De qui està parlant?

Possibles respostes: 1) Tinc massa temps lliure i la calor no m’ajuda. 2) Ho va dir només per marejar els filòlegs faltats d’alegria i delerosos d’investigar; 3) Hi ha escriptors que tenen sentit de l’humor a la vida privada i que no necessàriament el traslladen a la vida laboral; és més, com a la majoria de mortals, treballar els posa de mal humor; 4) A Jet Lag hi falten els guionistes de temporades passades.

Em quedo amb les dues primeres. A partir d’avui mateix em prendré la vida d’una altra manera, amb més alegria. A les nits, enlloc de veure els capítols repetits del “30 minuts”, llegiré els articles sobre maternitat de la supermare. I si sóc tenaç, amb els anys em descollonaré amb els escrits del Llavina, fins al punt que enviaré cartes al directors de diari, recolliré firmes per Sant Jordi i em manifestaré davant de l’Aelc fins que aconsegueixi que “Nitrato de Chile” rebi el Pere Quart, encara que sigui pòstumament.

dimecres, de maig 24

Tots fem ràdio d’autor

Xavier Bosch, en una entrevista al diari Avui, afirma que el programa que dirigeix i presenta, “El món a Rac1”, és ‘d’autor’. Els dels Viatgers de la Gran Anaconda també es consideren un programa d’autor, i els de “L’illa del tresor” i el “Loco de la Colina”. Del Lorenzo Milá, es diu que fa telenotícies d'autor. Fins i tot la Sílvia Coppulo, en el més interior del seu ésser femení, deu creure que “Amb ulls de dona” és un programa d’autor (¿o autora?).

¿Si “El món a Rac 1” és un programa d’autor significa que la resta de programes del matí també ho són? Aviam, tots tenen una secció d'esports, teatre, cine, literatura, cor i salut. Una altra d'humor intel•ligent. Ah. I la d'humor d'actualitat, aquella amb talls de veu de la Cope, principalment.

L'actualitat, en sèrio i en profunditat, bàsicament la tracten a la tertúlia. I clar, per més director de programa d'autor que siguis, les notícies són les mateixes per tothom; i els tertulians, també. Que un cop has sentit el que ha dit el Francesc Marc Àlvaro, el Lluís Foix i l’Albert Sáez a tres tertúlies de tres programes de tres emissores diferents et queda el dubte que hi hagi cap programa diferent, original i sobretot d’autor.

dijous, de maig 18

Exposicions

"Diane Arbus: revelacions" és la darrera exposició que ha clausurat i que no he vist, tot i que fins al darrer moment deia a tothom que sí, que hi aniria. Abans aquest honor el tenia "Ramon Casas i el cartell"; i encara més abans "Toulouse-Lautrec: l'origen del cartell modern".

Fa anys en canvi cada cop que viatjava, em passejava per tots els museus del lloc de torn. I no exagero. Recordo una visita a París que semblava el concurs "Si lo sé, no vengo": la cursa d'obstacles de la gimcama de la cultura. Però això era abans, perquè ara em controlo tant que no em recordo d'anar a enlloc.

Menys a Bilbao, on vaig tornar a caure-hi de quatre potes. En dos dies ho vaig fer tot: atipar-me com una morta de gana, beure com un camell i visitar el Guggenheim. I així vaig acabar fent voltes en un museu d'art contemporani, amb escultures gegantines de forma de serp i unes ganes de vomitar que em moria.

dimarts, de maig 9

Absurd

En el conte "Vacances d'estiu", de Quim Monzó, un home, després que la seva dona pateixi un avortament al final de l'embaràs, ensenya al nadó mort la casa on va néixer, a quin institut va estudiar, el club on va aprendre a nedar i el bar on jugava al millon. En definitiva, aquelles batalletes que els pares expliquen als fills.

Pensem i repensem quin nom tindrà, quines joguines políticament correctes li comprarem, les excursions que farem i les cançons que li ensenyaré. També estem segurs de què bé ens ho passarem jugant a futbol, anant en bicicleta, i nedant a Sant Feliu. I el dia que et diuen que el cor ja no batega, és absurd però el primer que et ve el cap és "i ara, ¿qui li ensenyarà a nedar?"

Per altra banda, d'humor, n'hi ha, al conte, negre i absurd. El pobre home es veu obligat a tenir el bebè al congelador de casa un cap de setmana. I per anar de l'hospital a casa i de casa a l'hospital, el metge li dóna el nen en una bossa del Corte Inglés. Així, com a mínim, ningú es fixarà en ell, la bossa, i el nadó mort.

dilluns, de maig 1

Filologia: cornut i pagar el beure

Encetem una nova secció dedicada als misteris de la llengua amb l'estudi de l'oració "cornut i pagar el beure", traducció laica del "posar l'altra galta" de la cultura cristiana. Anem per feina i comencem amb un exemple a l'atzar.

Un país que presumeix de minoritari (i que fa dos anys que vol ser reconegut com a nació) paga una pasta gansa a un senyor acusat d'estafador i mafiós, com el president de la Fecac, García Prieto, que davant de les crítiques brama:
    [...]tenemos la obligación de tener las cuentas claras y ser transparentes, y a los tontos hay que joderlos. Y no les vamos a dar las cuentas porque ustedes no representan a nadie, más que a una minoría. Las mayorías están para triunfar y joder a las minorías [...]
Mentrestant el president del país minoritari, Pasqual Maragall, i l'alcalde de la capital del suposat país, Joan Clos, no només subvencionen aquest espectacle (suposadament majoritari en el país minoritari dins de l'Estat majoritari), sinó que s'hi deixen caure, saluden i somriuen. No sigui cas que algú tanqui l'aixeta, expliqui què coi passa amb els comptes de la Fecac i pel camí perdi alguns vots, se'ls acusi d'antiandalusistes i vés a saber què més.