dimarts, d’octubre 18

Mal de queixal

Depèn dels dies. Normalment coincideix amb els vespres quan estic estirada al sofà i el cap de setmana. Ni ho noto de dilluns a divendres de 9 a 14 i de 15 a 19. A l’hora de dinar de vegades se’m posa un tros de menjar dins del armagedon i llavors és diferent.

I així des de començament de setembre. Una càries al queixal del seny m’està matant. Lentament. Mentre no he anat al dentista, m’he drogat amb de totes les pastilles que he trobat (a les farmàcies, s’entén). I als caps de setmana he optat pel vi blanc i el vodka amb taronja.

I això fins dilluns dia que m’arrencaran el queixal del seny amb càries i passaré ser una dona desdentegada que menja sopetes de verdures i puré de cigrons.