dijous, de gener 24

Retòrica

De vegades em fa tanta vergonya parlar que no se m'entén. Moc les mans, intento ser graciosa i tartamudejo. Em sol passar quan em fan preguntes massa directes. A les botigues, quan les dependentes em diuen “què vols”, em costa respondre “pa”. La cosa és tan crítica que he arribat a sortir d'un establiment sense saber-me fer entendre.

El problema és que enraono tant depressa que només els que em coneixen saben què dic. El-company-de-pis sol traduir les respostes. "Diu que vol pa”, si som al forn; quan vaig a comprar roba, "diu que necessita una talla més” (des de l'aparició del nen més-maco-del-món, que rara vegada vull una talla menys). O fa uns dies a una agència de viatges: “està demanant el catàleg de les illes Canàries”.

Per això, quan els de Vilaweb em van dir que em volien entrevistar vaig pensar que seria un autèntic desastre. Si se m'ha entès una mica, és gràcies al paio que va venir amb el trípode i la càmara, que em va fer quatre preguntes i em va explicar la manera més ràpida d'anar a Sant Cugat. És gràcies a ell, i a la valeriana i la til·la que m'havia pres deu minuts abans, també.

El vídeo de l'entrevista

8 comentaris:

Tina ha dit...

Nena, ets una exagerada. Estàs la mar de bé i estic d'acord amb tot el que dius, sobretot en això de la diferència entre blogs escrits per dones i blogs escrits per homes... Encara estem així????? Uf. Llàstima que a tu no t'hagin deixat recomanar blogs. Va, digues, què llegeixes en pantalla. :)

gemma ha dit...

no he vist l'entrevista, Tina. Recomanar blogs? Ui, no sé si surt a l'entrevista, però vaig parlar de tu i de la Teresa...

Teresa ha dit...

Uau!!! ¡Qué hasse una chica como tú en un fregao como este! Perdona, però és el que m'ha vingut primer al cap, en veure't anunciada entre la Carme Laura (!) i la neneta aquella poeta o nosequè (la Laia ja és tota una altra cosa). Però abans de "visionar-vos" ja sabia que series la salvació de la cosa. Com diu la Tina, ets l'única (i se t'entén perfectament, noia) que diu el que cal dir quan li pregunten això de les dones i els blogs. Recony, que encara estiguem així!
Res, que molt bé malgrat el rotllo catosfèric, pretesament feminista i etc. (en aquest païset tot fa bullir l'olla).

gemma ha dit...

Teresaaa...

ja li he dit a la Tina que no he vist a l'entrevista. Però em vaig fer un fart de parlar dels vostres blocs. De fet, quan em van preguntar això de les dones, us vaig posar a vosaltres com a exemple.

però com que els vostres blocs només viuen en la memòria, no ho deuen haver posat...

Teresa ha dit...

Doncs fes el favor de mirar-te, que estàs molt bé!, encara que com sol passar, de l'entrevista que et devien fer em temo que només n'han aprofitat una mica de no res. I no ho dic perquè hagin "censurat" les teves mencions a la Tina i a mi (gràcies de tot cor), sinó perquè segur que vas dir moltes coses interessants que t'han retallat. Ja se sap, o sigui que potser que et prenguis més valeriana abans de veure el vídeo, que no t'agafi un treball, que al nen-més-maco-del-món no li convé, eh! Calma!

tina ha dit...

O sigui, conclusió, que actualment no llegeixes blogs, jajaja. En fi, ja veus que nosaltres et seguim a tu. :)

la neneta aquella poeta o nosequè ha dit...

He vingut fins aquí per felicitar-te i per dir-te que estic encantada de compartir reportatge amb tu tot i les discrepàncies.

Una abraçada!

gemma ha dit...

hola i benvinguda,

veig per la firma que ja has conegut i llegit la Teresa Amat.

sí, està bé que discrepem; així no ho fem tant avorrit.

una abraçada i contenta d'haver conegut el teu bloc