dijous, de febrer 3

Rondalles del bus

Vet aquí que una vegada hi havia una mosseta que mentre anava asseguda al bus, una forma allargada i sinuosa que es movia lentament se li va aparèixer (de cop i volta, que és com apareixen les coses a les rondalles). Com que era una mosseta encuriosida, s’hi va fixar ben bé. Tenia dos braços prims i li somreia amablement.

La mosseta, que era llesta i tenia estudis, va saber ràpidament que allò era un geni, però sense làmpada. I li va dir graciosament: "Geni, oi que ara em diràs que et digui els tres desitjos? Doncs, m’avanço, perquè ja sé què et demanaré". I el geni, rient sorollosament, li respongué: "Qui t’ha dit que sóc un geni? Sóc un pet. Un pet del viatger del davant".

Horroritzada, la mosseta exclamà: "Ai, las! Fuig, pet pudent, fuig; no et vull veure mai més!" I el pet s’ofengué i li digué d’aital manera: "Noia desvergonyida, que sigui un geni no vol dir que no tingui poders. Et condemno a tirar-te pets sempre que mengis llenties".

I és per això que, nois i noies, les mossetes es tiren pets quan mengen llenties; i és per això que existeix l’expressió "del pet petit, la bona confitura". Perquè, de les llenties se’n fa una confitura exquisida.