Entre esquerres i dretes

Fins ara a la meva memòria hi havia un partit a la Generalitat, un a l’ajuntament, uns senyors molt dolents que anaven contra Catalunya i una frase que vaig llegir una vegada a no-sé-qui: “la gent que diu que entre dretes i esquerres no hi ha diferència és que és de dretes.” Com he dit, fins ara. Perquè.

Com que en quatre dies arribaré a la trentena, dec estar passant una crisi, perquè de debò que no sé veure la diferència entre convergents i socialistes. Alguna cosa al meu interior (una mena de Pepito Grillo, en format electrònic, això sí) em deia que “clar que no hi ha diferències, tia”. Però la formació pesa i, tot i que sabia que després d'un any d'eleccions la meva vida no canviaria substancialment (el meu pis acabat de comprar seria el mateix, seguiria gaudint d'horribles contractes temporals), en el fons del meu cor, em pensava que tot plegat seria una altra cosa.

Doncs no. Tot és igual. Mani qui mani les polítiques semblen les mateixes; l’oposició que fan uns és calcada a la dels altres, que ara estan al poder. És que no fa ni riure (o també pot ser que ja hagi perdut el sentit de l’humor i que m’estigui prenent massa seriosament un tema, que mira que no n’hi ha per tant).