La culpa, dels altres

Avui, a la Contra de la Vanguardia, entrevisten a Morgan Spurlock, el director de Super size me. Un documental, a l’estil dels del Michael Moore, on el director (i protagonista absolut, naturalment) diu demostrar que el menjar del Mc Donald’s no és bo i que, si en menges cada dia per esmorzar, dinar i sopar, no només acabaràs com una vaca, sinó també malalt, malalt. (¿I si em passo trenta dies alimentant-me només d’ensaladilla russa? ¿I de Repostería Martínez?)

Resulta que als Estats Units l’obesitat arrenca cap als sis anys. Això és culpa de Mc Donald's que en cap moment informa que el seu menjar és dolent, sosté. Home, sincerament, i que ningú s’ofengui ara, si hi ha nens de sis anys que estan obesos crec que alguna part de responsabilitat deuen tenir els pares, que són qui els posen el menjar a la boca.

No em crec que cap pare (i mare, també) no sàpiga que el berenar més saludable pel nen és un entrepà. No m’ho crec. En canvi, si mireu a la sortida de qualsevol escola, veureu molts nanos berenant menges tan dietètiques com ara patates fregides, pastissets industrials, tot ben acompanyat de fantes de llimona, aquarius o cocacoles. I això no té res a veure amb el Mc Donald's.