Compte enrere

El company de pis i jo ens prenem un gazpacho ben fred (no, millor una clara) a Cala Canyet. Rectifico: fem la migdiada a Central Park. ¿Lloguem un 4X4 i fem ruta pels deserts de Marroc? Ara som a Llívia i així no deixem el gos a una residència (no diguis "pobre", que viu molt bé).

Titular: L’equip unipersonal del Cançoner se sent cansat. ¿Com que “cansat”, com que “se sent”? Estic esgotada, rendida, no puc més. Aquest matí m’adormia al bus i el cap m’anava d’un cantó a un altre, com si fos el neng de Castefa tornant d’una ruta de pastilles.

Per això pensar en l’agost m’emociona. M’arrossego per casa amb llàgrimes als ulls i un calendari de la verge de Núria. Cerco de manera obsessiva ofertes de viatges. Tot i que sempre ens quedarà Sants, un barri amb moltes possibilitats. (¿Els de la "Descobrir" li han dedicat un número? ¿I els de la "Routard"?)