Sublims

Els sopars de feina serveixen per a 1) criticar el cap (que vulguis o no s'ho mereix); 2) seguir parlant de treball fora d'horaris d’oficina (després hi ha qui es queixa de les hores extres); 3) tirar la canya a l’informàtic (que està bo però que és tímid).

Ara bé, com diu la saviesa popular, "sempre hi ha l'excepció que confirma la norma". Per això hi ha oficis excelsos, elaborats per aquells que es dediquen a activitats excelses i que quan es reuneixen no només critiquen el jefe. Per exemple, ahir a la nit en un sopar entre escriptors es va poder sentir: "Llegir et permet viure moltes més vides. Tantes que, mentre llegeixes, ets gairebé etern". Gran frase de novel•la de fulletó, que dita per una senyora dedicada al noble art de l’escriptura es converteix en notícia.

"Llegeixo, per tant existeixes". Un joc de paraules que no s’ha dit mai i que eleva una altra senyora creadora a monologuista del "Club de la comèdia". I així anar desfilant fins arribar a l’orgasme de la intensitat dramàtica: "la lectura és la manera més feliç de conversar amb un mateix". (¿Egocentrisme? No, burrada.)