dimecres, de desembre 5

Lliçó de català: quantitatius
He canviat molts bolquers, tants com els quilos de xocolata que he menjat. M'he carregat de paciència i he carregat quilos (molts? cada dia que passa mes) de nen al coll, als braços, a la cadera, a la cintura, a l'esquena i a l'espatlla. De Nocilla, n'he menjat molta; de Nutella, no tanta (però déu n'hi do).

M'he aprimat més aviat poc. D'avions n'he agafat dos: un d'anada i un altre de tornada. És una sort que la restauració no depengui de mi (i és una sort que existeixi la Bricciola). Ni la indústria cultural: tres visites al cine en 15 mesos (dos Woodys i un Rec: quina por!) i de llibres, millor que no en parli.

Del sou, tampoc, que és mínim mínim. Tant mínim que converteix la quarentena sexual (que vaig complir al peu de la lletra) en una bacanal romana, en una passió turca, en un camasutra del no-res, del zero, que és com està ara el meu compte corrent.