L’esquela del 14

La veritat és que no tinc el costum de mirar les necrològiques al diari. Jo em pensava que això només ho feia la gent (diguem-ne gran), per allò de si coneixen algú. Doncs resulta que no, que hi ha un munt de gent (diguem-ne jove) que una de les pàgines que llegeix (sí, llegeix) és aquesta. I per la mateixa curiositat que la que tenen aquells amb qui es porten més de quaranta anys: "per a veure què".

Gràcies a una d’aquestes persones menors de trenta anys que estan francament preocupades per els que déu nostre senyor ha acollit, m’he assabentat que el 14 de cada mes, a les necrològiques de la Vanguardia, es repeteix la mateixa esquela, encapçalada pel logotip d’una empresa de nom tan comú com Martínez. Més avall i en minúscules: Manuel Martínez Calderón. A la línia següent, en majúscules: Siempre seremos cuatro. I tancant l’esquela: Falleció en Barcelona el 14 de mayo de 2001. Si no vaig equivocada, des del del mes següent, cada catorze publiquen la mateixa esquela.

La curiositat m’ha superat (¿per què la publiquen cada mes?, ¿qui són los cuatro?, ¿és un llenguatge clau?, ¿espionatge?); però res de res, l’únic que he trobat d’aquest senyor és que era un empresari de màquines escurabutxaques, que es va negar a pagar uns impostos a la Generalitat . Res més. Al final, el que em consola és que no sóc l’única que ha perdut més de cinc minuts amb aquest home.