De fira

El museu dedicat a la batalla de l’Ebre de Gandesa li diuen "museu" perquè els de l’iec (que, ràpids, no són) no han trobat la manera de definir les quatre bombes, les tres fotocòpies i el parell de cascos que hi ha en aquella sala de Gandesa. Però dir-li museu és com afirmar que "el Jordi Elapé és graciós".

O com dir "senzills" al Felipe i a la Letizia i "campechano", al pare i sogre; "modern" a l'Àngel Pavlovky; "oportú" al Carod-Rovira; "sincer" a l’Enric Marco; "honrat" a David Madí; "progre" al papa Benet XIII (i a Joan Pau II, també); "poeta" a Joaquín Sabina; "biografia" a allò que la Pessarrodona ha fet amb la Rodoreda (no us perdeu la foto al cementiri amb el gos); "sexy" a la Núria Feliu; i divertit al Lluís Llach.

I si s’entesten a dir "museu" a les parets brutes de la sala de Gandesa, siusplau, que algú hi foti quatre duros. Més que res perquè sembli que les nostres institucions es prenen seriosament allò de la memòrica històrica; a més de les exclamacions del tipus "ningú ens ha demanat perdó" i "s'ha d'analitzar l’ADN dels morts de les fosses comunes al preu que sigui".