dilluns, de maig 24

Cent per cent Amèrica

Ho vaig provar primer a l’institut; i després, a la Universitat. Però no hi ha manera: no me’n en surto: a mi els nord-americans m’agraden. I em sap greu, eh? Perquè llavors sembla que estigui a favor de la pena de mort i que m’encantin les pelis del Rambo.

Però no, com a actor, el Sylvester Stallone no m’agrada. El que sí, és el Tom Hanks, que com que ha guanyat dos òscars és mal actor. També ho és perquè en una pel•lícula feia de retardat mental i ja se sap que això és el paper fàcil, el que agrada als americans i a l’acadèmia, diuen els entesos, que quan afirmen això s’obliden del compromès Sean Penn.

I aquest Tom Hanks és el protagonista de The lady killers, una pel•lícula divertida i intel•ligent. Els directors són els germans Coen, uns nord-americans que es dediquen a fer cine amb paisatge nord-americà, banda sonora americana (boníssima) i actors americans (excel•lents, tots). I aquí Hanks interpreta un doctor universitari obsessionat per l’Edgar Allan Poe, un escriptor nascut a Boston (Estats Units, una altra vegada).

És una pena, però els antis se la perdran, o no. Possiblement aquesta pel•lícula és dolenta, dolenta. I mira, millor quedar-se a casa mirant la tele, que no és cine europeu tampoc, però que no és americà. Això segur. L’única manera de comprovar-ho és anar-la a veure i jutjar per un mateix. Si ser antiamericà ho permet, naturalment.