A hores d'ara la frase la gent no llegeix és com una frase feta. Avui ho afirmava el Quim Monzó, que la gent no llegeix, i la pilot de l'Aeroplà del Raval s'hi ha afegit.
La qüestió no és que no es llegeixi. Deixeu-me que us ho expliqui.
Fa anys treballava en una oficina de Girona com a comptable. Un dia, mentre em barallava amb les nòmines, resava per què fos l'hora de plegar i intentava que els gasos no sortissin del seu lloc d'origen, el cap em va cridar al seu despatx: una reunió.
I va ser llavors quan la veritat se'm va revelar. Em va explicar que des de feia anys (què anys, dècades!) havien detactat un augment de la lectura realment preocupant. I això només ho podia solucionar un home: Ω, un misteri sense cara, un poder sense rostre.
Per acabar amb aquesta obsessió malaltissa, va potenciar la lectura de dos llibres. Un, el va escriure ell mateix, El jardí dels set crepuscles. L'altre és el seu llibre de capçalera, Lo Crestià, de Francesc Eiximenis, la clau de volta per entendre per què es volia acabar amb la lectura:
l'ofici aquest [escriptor] és vengut a tanta infàmia que és proverbi comun que quaix comunament tots los escriptors són arlots e bevedors; per la qual cosa nostro senyor los ha tants avorrits que veuràs que ara no escriuen un llibre en què no haja més falsies que veritats, ni saben pròpiament neguns escriure ab ortografia, ni jamés no dien veritatde res que prometen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada