Friends will be friends

A la novel·la "Les amistats perilloses" Choderlos de Laclos n'exaltava els valors més positius i entranyables. I és que qui té un amic té un tresor, abans i ara. Una riquesa que sempre s'ha sustentat sobre uns fonaments plens de fortalesa i dignitat.

Abans:

-Tú y yo hace años que nos conocemos, no obstante lo cual hasta hoy nunca me pediste consejo o ayuda. Ni siquiera soy capaz de recordar cuándo fue la última vez que me invitaste a tu casa para tomar café, a pesar de que mi esposa es la madrina de tú única hija. Seamos francos. Rechazaste mi amistad, no querías deberme nada.
[…]
Ahora acudes a mí diciendo: “Don Corleone; quiero que haga justicia.” Y no sabes pedir con respeto. No me ofreces tu amistad: Vienes a mi casa el día de la boda de mi hija, me pides que mate a alguien y dices: “Pagaré todo lo que me pida”.

(El Padrino, de Mario Puzo, 1969.)

Ara:

-Dilluns vàrem viatjar a Gibraltar a donar suport al nostre amic i company Graham Watson. En Graham és amic personal d’en Carles Gasòliba i ara també meu, però és sobretot un bon amic de Convergència i Unió. […] És, doncs, en aquest context de complicitat present i futura que vàrem anar a Gibraltar a donar suport al Graham com a candidat europeu. […] Una visita que podia sonar provocadora més enllà de l’Ebre, però que volíem fer per deixar clar, també allí, que creiem en una Europa dels pobles, una Europa on els ciutadans no poden ser ostatges de disputes entre estats, quan es tracta de la defensa dels seus drets individuals i col•lectius.

(Fragment del Blog de l’Ignasi Guardans.)